Hipnosis Barcelona Tratamientos hipnosis clinica hipnoterapeuta hipnologo
TuWeb

HIPNOSIS .TRATAMIENTOS. HIPNOSIS CLINICA. HIPNOTERAPEUTA
Hipnosis Barcelona Tratamientos hipnosis clinica hipnoterapeuta hipnologo
HIPNOSIS PARA TRATAR...TRATAMIENTO DE HIPNOSIS...TRATAMIENTO CON HIPNOSIS..
 
Hipnosis Barcelona Tratamientos hipnosis clinica hipnoterapeuta hipnologo

imagen
imagen
imagen
http://www.hipnosisbarcelona.galeon.com
Xavier Conesa. Psicólogo. Tratamientos con hipnosis o Tecnicas de Relajacion Profunda.

Tratamientos específicos de:

TRASTORNOS DEPRESIVOS.
TRASTORNOS DE LA PERSONALIDAD.
TRASTORNOS POR TIMIDEZ.
DEPRESIONES BIPOLARES.
ANSIEDAD.
ESTRES.
INSOMNIO.
FOBIAS.
ANOREXIA Y BULIMIA.
DROGADICCIÓN.
PROBLEMAS SEXUALES.

Abuso sexual Adicciones Agresividad Agorafobia Alcoholismo Anorexia Ansiedad Baja Autoestima Bulimia Complejos Colon Irritable Crisis de Angustia Depresión Dislexia Dolor Crónico Dolor de Cabeza Duelo (Pérdida de un ser querido) Eyaculación Precoz Estrés Estrés Postraumático y Fobia Social Fobias y Temores Impotencia Inseguridad Insomnio Ludopatía Mojar la cama (enuresis) Obesidad Obsesiones Pesadillas Problemas de Comunicación Problemas de Estudio Problemas de Pareja Problemas Sexuales Soledad Tabaquismo Tartamudez Terrores Nocturnos Tics Timidez Trastornos Dermatológicos

http://xavierconesa.galeon.com/enlaces1551160.html
Intervenimos en los siguientes problemas: Trastornos del Estado de Ánimo; Trastornos de Ansiedad (Estrés, Fobias, Fobia Social, Pánico y Agorafobia,Trastorno de Ansiedad Generalizada, Trastorno Obsesivo-Compulsivo, Trastorno por Estrés Postraumático, Ansiedad ante los Exámenes); Hipocondría; Adicciones; Problemas de Pareja; Trastornos Sexuales; Baja Autoestima, Problemas de Habilidades Sociales, Toma de Decisiones, Inseguridad; Técnicas de estudio,etc.
.
Se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.
______________________________
El hipnotizador o el hipnólogo (si hablamos del terapeuta), no son personas que tengan un "poder" especial innato o adquirido para someter a su voluntad a otros. Simplemente aplican unas técnicas que llevan al inducido hasta el estado hipnótico. Ello sucede progresivamente pasando de un estado más ligero o trance superficial en el que el sujeto relaja la musculatura de su cuerpo en general: es el estado letárgico. Posteriormente, cuando la persona se relaja más y su cuerpo se abandona pudiendo llegar a un estado de rigidez total, en el que podemos por ejemplo, poner a la persona entre dos puntos de apoyo, como si fuera una tabla, llegamos al estado cataléptico o trance medio. Y finalmente, el trance más profundo que correspondería al estado sonambúlico en el que el individuo es capaz de abrir los ojos sin salir del sueño hipnótico, aceptando todas las sugestiones que le imponga el hipnotizador.

http://comunidad.terra.es/blogs/hipnosisbarcelona/default.aspx
Intervenimos en los siguientes problemas: Trastornos del Estado de Ánimo; Trastornos de Ansiedad (Estrés, Fobias, Fobia Social, Pánico y Agorafobia,Trastorno de Ansiedad Generalizada, Trastorno Obsesivo-Compulsivo, Trastorno por Estrés Postraumático, Ansiedad ante los Exámenes); Hipocondría; Adicciones; Problemas de Pareja; Trastornos Sexuales; Baja Autoestima, Problemas de Habilidades Sociales, Toma de Decisiones, Inseguridad; Técnicas de estudio,etc.
.
Se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.
______________________________
_______________________
.
¿QUÉ ES LA HIPNOSIS?

Es difícil definir de forma resumida lo que significa este término; sin embargo nos aventuraremos a hacerlo. La hipnosis es una técnica con la que conseguimos un estado psico-fisiológico diferente del estado de vigilia normal.

El electro-encefalograma de una persona hipnotizada es diferente del de una persona despierta o dormida en sueño natural. Dicho estado se caracteriza por una gran sugestionabilidad, ¿qué quiere decir esto? que la persona bajo hipnosis acepta como reales las sugestiones que le sugiere el hipnotizador.


Aparato de ecefalografía con el que se miden
las ondas y frecuencias cerebrales

Es decir, que si usted hipnotiza a otra persona y esta cae en un trance profundo, si le sugiere que tiene un calor, empezará a sentirlo como real y a quitarse ropa de encima para aliviárselo, por ejemplo. ¿Por qué sucede esto? Porque se produce una disociación entre el consciente y el inconsciente en nuestra actividad mental. Por tanto en hipnosis, donde el individuo sobre todo opera con su inconsciente, en el que disminuye notablemente la capacidad de raciocinio y auto-consciencia, cualquier sugerencia por parte del hipnotizador, será admitida como un hecho real.

¿ES PELIGROSA LA HIPNOSIS?

La hipnosis no es peligrosa, siempre y cuando sea realizada por una persona cualificada y por supuesto tenga la ética suficiente para no someter a su cliente a ninguna práctica que en estado vigil no permitiría. Por lo demás, nadie puede quedarse eternamente dormido si el hipnotizador nos abandonase, ya que en ese caso, pasaríamos del sueño hipnótico a un sueño natural y despertaríamos normalmente. Las únicas contraindicaciones absolutas de la hipnosis son en los casos de padecerse epilepsia o esquizofrenia. La epilepsia porque podría suceder que en pleno trance hipnótico sobreviniera una crisis epiléptica a quien padece esta enfermedad, y la esquizofrenia porque, a parte de que sea muy difícil hipnotizar a un esquizofrénico, podríamos empeorararle su enfermedad con la hipnosis.

¿PARA QUÉ SIRVE LA HIPNOSIS?

A parte de para realizar los espectáculos a veces ridículos y bochornosos que vemos en TV, la hipnosis tiene una aplicación realmente más brillante y práctica que es la de su vertiente clínica, es decir, para curar o mejorar enfermedades o las condiciones físicas o mentales de las personas. Así por ejemplo, es muy conocida la aplicación de la hipnosis o la sofrologia (técnica muy parecida pero donde no hay pérdida de conciencia) para la extracción de piezas dentales sin dolor. También para tratar todo tipo de trastornos mentales y psicológicos: fobias, miedos, traumas, depresión, angustia, nerviosismo, estrés, eneuresis nocturna, timidez, etc. Por ejemplo, se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.

Intervenimos en los siguientes problemas: Trastornos del Estado de Ánimo; Trastornos de Ansiedad (Estrés, Fobias, Fobia Social, Pánico y Agorafobia,Trastorno de Ansiedad Generalizada, Trastorno Obsesivo-Compulsivo, Trastorno por Estrés Postraumático, Ansiedad ante los Exámenes); Hipocondría; Adicciones; Problemas de Pareja; Trastornos Sexuales; Baja Autoestima, Problemas de Habilidades Sociales, Toma de Decisiones, Inseguridad; Técnicas de estudio,etc.
.
Se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.
______________________________
El hipnotizador o el hipnólogo (si hablamos del terapeuta), no son personas que tengan un "poder" especial innato o adquirido para someter a su voluntad a otros. Simplemente aplican unas técnicas que llevan al inducido hasta el estado hipnótico. Ello sucede progresivamente pasando de un estado más ligero o trance superficial en el que el sujeto relaja la musculatura de su cuerpo en general: es el estado letárgico. Posteriormente, cuando la persona se relaja más y su cuerpo se abandona pudiendo llegar a un estado de rigidez total, en el que podemos por ejemplo, poner a la persona entre dos puntos de apoyo, como si fuera una tabla, llegamos al estado cataléptico o trance medio. Y finalmente, el trance más profundo que correspondería al estado sonambúlico en el que el individuo es capaz de abrir los ojos sin salir del sueño hipnótico, aceptando todas las sugestiones que le imponga el hipnotizador.

___________________________
LA HIPNOSIS EN LA ACTUALIDAD

Desde Mesmer han sido muchos los que han investigado esta inquietante realidad que a veces se sale fuera de los esquemas de la ciencia académica. Muchos han establecido sus propios modelos y variantes de esta técnica. Así tenemos recientemente al norteamericano Dr. Milton Erickson, que trabajaba con sus pacientes usando metáforas o formas determinadas de hablarles, para inducirles ciertas reacciones psico-emocionales que les curasen de sus trastornos mentales, sin necesidad de una hipnosis clásica o que supusiera la pérdida de conciencia del paciente. O por ejemplo el doctor valenciano Antonio Escudero, que llama a su técnica Noesiología o anestésia psicológica, en la que opera a sus pacientes completamente despiertos y sin anestesia química, llegando incluso a conversar con ellos durante la intervención quirúrgica.

http://www.my-forum.org/**HIPNOSIS_BARCELONA.HIPNOTERAPEUTA.HIPNOLOGO.HIPN_157653/
Tratamientos a través de Hipnosis o de Tecnicas de Relajación Profunda


Tratamientos específicos de:

TRASTORNOS DEPRESIVOS.
TRASTORNOS DE LA PERSONALIDAD.
TRASTORNOS POR TIMIDEZ.
DEPRESIONES BIPOLARES.
ANSIEDAD.
ESTRES.
INSOMNIO.
FOBIAS.
ANOREXIA Y BULIMIA.
DROGADICCIÓN.
PROBLEMAS SEXUALES.

Abuso sexual Adicciones Agresividad Agorafobia Alcoholismo Anorexia Ansiedad Baja Autoestima Bulimia Complejos Colon Irritable Crisis de Angustia Depresión Dislexia Dolor Crónico Dolor de Cabeza Duelo (Pérdida de un ser querido) Eyaculación Precoz Estrés Estrés Postraumático y Fobia Social Fobias y Temores Impotencia Inseguridad Insomnio Ludopatía Mojar la cama (enuresis) Obesidad Obsesiones Pesadillas Problemas de Comunicación Problemas de Estudio Problemas de Pareja Problemas Sexuales Soledad Tabaquismo Tartamudez Terrores Nocturnos Tics Timidez Trastornos Dermatológicos


______________________________________

La hipnosis no es una clase o tipo de terapia (como, por ejemplo, el psicoanálisis o la terapia de conducta) sino que se trata de un procedimiento adjunto, o conjunto de técnicas, que se pueden usar para facilitar la terapia (una de las herramientas que el terapeuta puede utilizar de cara a una u otra situación, y según la demanda del paciente). En este sentido, no es más que otro instrumento de intervención. Dicho de otra forma, la hipnosis requiere de una técnica particular que no se reduce a la inducción hipnótica y exige la confianza y cooperación del cliente.
No obstante, se trata de un conjunto de técnicas potentes que pueden facilitar el aprendizaje y el cambio de comportamiento; de hecho, permiten crear un espacio para el aprendizaje que facilita la adquisición y práctica de estrategias de afrontamiento para las personas.

Como comenta T. Barber (1988): "Hoy está claro que el modo en que los individuos responden a las sugestiones, depende mucho menos del éxito de los procedimientos de inducción formales (que aspiran a producir relajación, quietud mental y concentración en las ideas comunicadas por el terapeuta con la concomitante desatención a otros problemas), y mucho más de la relación interpersonal entre el sujeto y el terapeuta, la capacidad del paciente para imaginar, fantasear y tener experiencias parecidas a las hipnóticas; las expectativas, actitudes y creencias acerca de la situación; y la interacción momento a momento del terapeuta hipnosugestivo con el paciente, en la que se incluye el modo de atacar el problema, el tipo de sugestiones específicas que ofrece y la forma en que el paciente interpreta las sugestiones."



ESCRÍBEME: conesa_psicologo@yahoo.es
Tratamientos a través de la Hipnosis en Barcelona
COMIENZO DE LA HIPNOSIS

Aunque ya existen precedentes históricos del uso de técnicas similares a la hipnosis empleada por los egipcios en los llamados Templos del Sueño, no sería hasta mediados del siglo XVIII cuando se inicia el primer estudio sistemático de lo que suponía un estado psico-fisiológico especial que más tarde se conocería con el término de hipnosis.
Franz Anton Mesmer, (1.734-1.815) doctorado en Medicina y Filosofía a sus 35 años en Viena, escribió su tesis doctoral titulada "De planetarium Inlfuxu", influenciada por las teorías de Paracelso sobre la interelación entre los cuerpos celestes y el ser humano. Mesmer formuló la famosa Teoría del Magnetismo Animal que nos venía a decir que todo ser vivo irradia un tipo de energía similar o parecido al magnetismo físico de otros cuerpos y que puede transmitirse de unos seres a otros, llegando a tener una aplicación terapéutica.
El médico austríaco se instaló en París y con el paso del tiempo, fue tan grande su influencia y tan extendida su fama, que se convirtió en el médico tanto de los pobres y desheredados como de los ricos y poderosos, incluso del mismísimo rey de Francia. El asunto llegaría hasta la Academia de Medicina de Francia, que determinó que no existía ningún tipo de influencia o energía magnética en las curaciones mesméricas. ¿Qué era lo que realmente producía la curación?

Serían los discípulos de Mesmer y posteriores investigadores quienes determinarían que las "milagrosas" curaciones en los trances hipnóticos, llamados sueños magnéticos o mesmerismo hasta aquel entonces, se producían por una condición llamada sugestión. Un cirujano escocés llamado James Braid (1.795-1.860) fue el primero en acuñar el término hipnosis enunciando una de las formas que lo explicaban: "la fijación sostenida de la mirada, paraliza los centros nerviosos de los ojos y sus dependencias que alterando el equilibrio del sistema nervioso, produce el fenómeno"


ESTADO CATALÉPTICO O CATATÓNICO



La rigidez muscular total caracteriza a este estado. Inmediatamente después del mismo, el inducido será capaz de entrar en un estadío profundo de hipnosis rápidamente cuando se lo sugiera el hipnólogo.



FREUD Y LA HIPNOSIS

Sigmund Freud, en su condición de médico investigó la hipnosis en profundidad, siendo discípulo de las famosas escuelas de La Salpetriere con el Dr. Charcot y de la Escuela de Nancy, con el Dr. Bernheim. Al principio Freud utilizó la hipnosis para el tratamiento de la neurosis, pero posteriormente, confesándose un mal hipnotizador, lo abandonó entregándose a formular su teoría del Psicoanálisis.

¿QUÉ ES LA HIPNOSIS?

Es difícil definir de forma resumida lo que significa este término; sin embargo nos aventuraremos a hacerlo. La hipnosis es una técnica con la que conseguimos un estado psico-fisiológico diferente del estado de vigilia normal.

El electro-encefalograma de una persona hipnotizada es diferente del de una persona despierta o dormida en sueño natural. Dicho estado se caracteriza por una gran sugestionabilidad, ¿qué quiere decir esto? que la persona bajo hipnosis acepta como reales las sugestiones que le sugiere el hipnotizador.


Aparato de ecefalografía con el que se miden
las ondas y frecuencias cerebrales

Es decir, que si usted hipnotiza a otra persona y esta cae en un trance profundo, si le sugiere que tiene un calor, empezará a sentirlo como real y a quitarse ropa de encima para aliviárselo, por ejemplo. ¿Por qué sucede esto? Porque se produce una disociación entre el consciente y el inconsciente en nuestra actividad mental. Por tanto en hipnosis, donde el individuo sobre todo opera con su inconsciente, en el que disminuye notablemente la capacidad de raciocinio y auto-consciencia, cualquier sugerencia por parte del hipnotizador, será admitida como un hecho real.

¿ES PELIGROSA LA HIPNOSIS?

La hipnosis no es peligrosa, siempre y cuando sea realizada por una persona cualificada y por supuesto tenga la ética suficiente para no someter a su cliente a ninguna práctica que en estado vigil no permitiría. Por lo demás, nadie puede quedarse eternamente dormido si el hipnotizador nos abandonase, ya que en ese caso, pasaríamos del sueño hipnótico a un sueño natural y despertaríamos normalmente. Las únicas contraindicaciones absolutas de la hipnosis son en los casos de padecerse epilepsia o esquizofrenia. La epilepsia porque podría suceder que en pleno trance hipnótico sobreviniera una crisis epiléptica a quien padece esta enfermedad, y la esquizofrenia porque, a parte de que sea muy difícil hipnotizar a un esquizofrénico, podríamos empeorararle su enfermedad con la hipnosis.

¿PARA QUÉ SIRVE LA HIPNOSIS?

A parte de para realizar los espectáculos a veces ridículos y bochornosos que vemos en TV, la hipnosis tiene una aplicación realmente más brillante y práctica que es la de su vertiente clínica, es decir, para curar o mejorar enfermedades o las condiciones físicas o mentales de las personas. Así por ejemplo, es muy conocida la aplicación de la hipnosis o la sofrologia (técnica muy parecida pero donde no hay pérdida de conciencia) para la extracción de piezas dentales sin dolor. También para tratar todo tipo de trastornos mentales y psicológicos: fobias, miedos, traumas, depresión, angustia, nerviosismo, estrés, eneuresis nocturna, timidez, etc. Por ejemplo, se ha visto su gran utilidad en dermatología para curar prácticamente al instante verrugas, eczemas, y todo tipo de erupciones cutáneas. En definitiva, con hipnosis son tratables cualesquiera de las enfermedades llamadas psicógenas o psicosomáticas, es decir, las que tienen un origen en un conflicto emocional o psíquico. En el campo de las adicciones, es de un éxito notorio para dejar el tabaco, así como para tratar ludopatías, alcoholismo, etc. En este caso, el simple hipnotizador, pasa a ser hipnólogo o persona que usa la hipnosis con un fin terapéutico.

HIPNOSIS Y SUS GRADOS

El hipnotizador o el hipnólogo (si hablamos del terapeuta), no son personas que tengan un "poder" especial innato o adquirido para someter a su voluntad a otros. Simplemente aplican unas técnicas que llevan al inducido hasta el estado hipnótico. Ello sucede progresivamente pasando de un estado más ligero o trance superficial en el que el sujeto relaja la musculatura de su cuerpo en general: es el estado letárgico. Posteriormente, cuando la persona se relaja más y su cuerpo se abandona pudiendo llegar a un estado de rigidez total, en el que podemos por ejemplo, poner a la persona entre dos puntos de apoyo, como si fuera una tabla, llegamos al estado cataléptico o trance medio. Y finalmente, el trance más profundo que correspondería al estado sonambúlico en el que el individuo es capaz de abrir los ojos sin salir del sueño hipnótico, aceptando todas las sugestiones que le imponga el hipnotizador.


HIPNOSIS Y PARAPSICOLOGÍA

La hipnosis en sí, no es un estado "paranormal". Sin embargo en estado hipnótico es relativamente fácil producir fenómenos que son objeto de estudio de la parapsicología científica, que se encuadran dentro del estudio de la Percepción Extra Sensorial (P.E.S.). Así en hipnosis es relativamente fácil producir telepatía, es decir, un hipnotizado puede de manera relativamente sencilla captar lo que está pensando una persona concreta, independientemente de que se encuentre cerca o a miles de km. También es fácil que el hipnotizado establezca el estado de salud o enfermedad de su propio organismo o el de otra persona. Y muy curiosos son los casos de memoria estra-cerebral en los que el hipnotizado puede recordar supuestas vidas pasadas e incluso hablar en idiomas que se supone no conoce; a este fenómeno se le denomina xenoglosia. A lo largo de la historia se han conocido casos de sujetos que estado hipnótico han tenido una inusual habilidad para predecir el futuro o reconocer hechos de un pasado remoto y desconocido: precognitición o retrocognición respectivamente. ¿Por qué sucede esto? Probablemente porque en estado de hipnosis nuestra mente actúa bajo unos parámetros diferentes de los que comúnmente entendemos como espacio / tiempo.

LA HIPNOSIS EN LA ACTUALIDAD

Desde Mesmer han sido muchos los que han investigado esta inquietante realidad que a veces se sale fuera de los esquemas de la ciencia académica. Muchos han establecido sus propios modelos y variantes de esta técnica. Así tenemos recientemente al norteamericano Dr. Milton Erickson, que trabajaba con sus pacientes usando metáforas o formas determinadas de hablarles, para inducirles ciertas reacciones psico-emocionales que les curasen de sus trastornos mentales, sin necesidad de una hipnosis clásica o que supusiera la pérdida de conciencia del paciente. O por ejemplo el doctor valenciano Antonio Escudero, que llama a su técnica Noesiología o anestésia psicológica, en la que opera a sus pacientes completamente despiertos y sin anestesia química, llegando incluso a conversar con ellos durante la intervención quirúrgica.


HIPNOSIS REGRESIVA

Uno de los episodios más interesantes de esta técnica, es la llamada hipnosis regresiva de la personalidad. Consiste en "llevar" hacia atrás en el tiempo a una persona, para que reviva o recuerde hechos de su pasado. Incluso podemos llegar hasta un estadío pre-natal o intra-uterino, es decir, que recordaremos las sensaciones que teníamos antes de nacer. Pero incluso si al hipnotizado se le sugiere que vaya aún más allá, recordará en muchos casos supuestas identidades anteriores. Incluso en algunos de estos casos hablará en una lengua que no ha estudiado o conocido en su vida actual (el fenómeno de la xenoglosia -que mencionábamos antes-), siendo normalmente esas lengua arcaicas y con formas antiguas. ¿Reencarnación?, ¿conexión con otros tiempos y otras conciencias? quien sabe... sería tema suficientemente extenso par otro artículo. Quien suscribe ha investigado y comprobado que, efectivamente, la hipnosis rompe los esquemas de lo que hoy la psicología científica (en general, la rama cognitivo-conductual) conoce como "mente" porque precisamente ese concepto sea tan amplio, que desde la ciencia nos quedamos cortos al definirlo
imagen
http://www.portalesmedicos.com/foros_medicina_salud_enfermeria/ubbthreads.php/posts/83075
Hipnosi Barcelona

Xavier Conesa. Hipnosi Clínica, hipnoterapeuta.

[img] http://galeon.hispavista.com/desanimo/img/HIPNOSIS.JPG [/ img]

Tractaments a través d'Hipnosi o de Tècniques de Relaxació Profunda


Tractaments específics de:

TRASTORNS DEPRESSIUS.
TRASTORNS DE LA PERSONALITAT.
TRASTORNS per timidesa.
DEPRESION BIPOLARS.
ANSIETAT.
ESTRES.
INSOMNI.
FÒBIES.
ANORÈXIA I BULÍMIA.
DROGOADDICCIÓ.
PROBLEMES SEXUALS.

Abús sexual Addiccions Agressivitat Agorafòbia Alcoholisme Anorèxia Ansietat Baixa Autoestima Bulímia Complexos Colon Irritable Crisi de Angoixa Depressió Dislèxia Dolor Crònic Mal de Cap Duel (Pèrdua d'un ésser estimat) Ejaculació Precoç Estrès Estrès Post-Traumàtic i Fòbia Social Fòbies i Pors Impotència Inseguretat Insomni Ludopatia Mullar la llit (enuresi) Obesitat Obsessions Malsons Problemes de Comunicació Problemes d'Estudi Problemes de Parella Problemes Sexuals Soledad Tabaquisme Tartamudesa Terrors Nocturns Tics Timidesa Trastorns Dermatològics


______________________________________

La hipnosi no és una classe o tipus de teràpia (com, per exemple, la psicoanàlisi o la teràpia de conducta) sinó que es tracta d'un procediment adjunt, o conjunt de tècniques, que es poden usar per a facilitar la teràpia (una de les eines que el terapeuta pot utilitzar amb vista a una o altra situació, i segons la demanda del pacient). En aquest sentit, no és més que un altre instrument d'intervenció. Dit d'una altra manera, la hipnosi requereix d'una tècnica particular que no es redueix a la inducció hipnòtica i exigeix la confiança i cooperació del client.
No obstant això, es tracta d'un conjunt de tècniques potents que poden facilitar l'aprenentatge i el canvi de comportament, de fet, permeten crear un espai per l'aprenentatge que facilita l'adquisició i pràctica d'estratègies d'afrontament per a les persones.

Com comenta T. Barber (1988): "Avui està clar que la manera com els individus responen a les suggestions, depèn molt menys de l'èxit dels procediments d'inducció formals (que aspiren a produir relaxació, quietud mental i concentració en les idees comunicades pel terapeuta amb la concomitant desatenció a altres problemes), i molt més de la relació interpersonal entre el subjecte i el terapeuta, la capacitat del pacient per imaginar, fantasiejar i tenir experiències semblants a les hipnòtiques, les expectatives, actituds i creences sobre la situació; i la interacció moment a moment del terapeuta hipnosugestivo amb el pacient, en la qual s'inclou la manera d'atacar el problema, el tipus de suggestions específiques que ofereix i la forma en què el pacient interpreta les suggestions. "



ESCRIBEME: conesa_psicologo@yahoo.es
Tractaments a través de la Hipnosi a Barcelona
COMENÇAMENT DE LA HIPNOSI

Tot i que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a la hipnosi emprada pels egipcis en els anomenats Temples del Son, no seria fins a mitjans del segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme d'hipnosi.
Franz Anton Mesmer, (1.734-1.815) doctorat en Medicina i Filosofia als seus 35 anys a Viena, va escriure la seva tesi doctoral titulada De planetarium Inlfuxu ", influenciada per les teories de Paracels sobre la interrelació entre els cossos celestes i l'ésser humà. Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu irradia un tipus d'energia similar o semblant al magnetisme físic d'altres cossos i que es pot transmetre d'uns éssers als altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica.
El metge austríac es va instal.lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França . L'assumpte va arribar fins a l'Acadèmia de Medicina de França, que va determinar que no existia cap tipus d'influència o energia magnètica en les curacions mesméricas. Què era el que realment produïa la curació?

Serien els deixebles de Mesmer i posteriors investigadors que determinarien que les "miraculoses" curacions en els tràngols hipnòtics, anomenats somnis magnètics o mesmerismo fins aleshores, es produïen per una condició anomenada suggestió. Un cirurgià escocès anomenat James Braid (1.795-1.860) va ser el primer a encunyar el terme hipnosi enunciant una de les formes que ho explicaven: "la fixació sostinguda de la mirada, paralitza els centres nerviosos dels ulls i les seves dependències que alterant l'equilibri del sistema nerviós, produeix el fenomen "


ESTAT catalèptic O Catatònica



La rigidesa muscular total caracteritza aquest estat. Immediatament després d'aquest, l'induït serà capaç d'entrar en un estadi profund d'hipnosi ràpidament quan li ho suggereixi l'hipnólogo.



FREUD I LA HIPNOSI

Sigmund Freud, en la seva condició de metge investigar la hipnosi en profunditat, sent deixeble de les famoses escoles de la Salpêtrière amb el Dr Charcot i de l'Escola de Nancy, amb el Dr Bernheim. Al principi Freud va utilitzar la hipnosi per al tractament de la neurosi, però posteriorment, confessant un mal hipnotitzador, el va abandonar lliurant a formular la seva teoria de la Psicoanàlisi.

QUÈ ÉS LA HIPNOSI?

És difícil definir de manera resumida el que significa aquest terme, però ens aventurar-nos a fer-ho. La hipnosi és una tècnica amb la que aconseguim un estat psico-fisiològic diferent de l'estat de vigília normal.

L'electro-encefalograma d'una persona hipnotitzada és diferent del d'una persona desperta o adormida a son natural. Aquest estat es caracteritza per una gran suggestionabilitat, què vol dir això? que la persona sota hipnosi accepta com reals les suggestions que li suggereix el hipnotitzador.


Aparell de ecefalografía amb què es mesuren
les ones i freqüències cerebrals

És a dir, que si vostè hipnotitza a una altra persona i aquesta cau en un tràngol profund, si li suggereix que té una calor, començarà a sentir com real ia treure's roba de sobre per alleujar-se, per exemple. Per què passa això? Perquè es produeix una dissociació entre el conscient i l'inconscient en la nostra activitat mental. Per tant en hipnosi, on l'individu sobretot opera amb el seu inconscient, en el qual disminueix notablement la capacitat de raciocini i auto-consciència, qualsevol suggeriment per part de l'hipnotitzador, serà admesa com un fet real.

ÉS PERILLOSA LA HIPNOSI?

La hipnosi no és perillosa, sempre que sigui realitzada per una persona qualificada i per descomptat tingui l'ètica suficient per no sotmetre al seu client a cap pràctica que en estat vigil no permetria. D'altra banda, ningú no pot quedar-se eternament dormit si l'hipnotitzador ens abandonés, ja que en aquest cas, passaríem del son hipnòtic a un somni natural i despertaríem normalment. Les úniques contraindicacions absolutes de la hipnosi són en els casos de patir epilèpsia o esquizofrènia. L'epilèpsia perquè podria passar que en ple trànsit hipnòtic sobrevingués una crisi epilèptica a qui pateix aquesta malaltia, i l'esquizofrènia perquè, a part de que sigui molt difícil hipnotitzar a un esquizofrènic, podríem empeorararle la seva malaltia amb la hipnosi.

¿PER A QUÈ SERVEIX LA HIPNOSI?

A part de per a realitzar els espectacles de vegades ridículs i vergonyosos que veiem a la televisió, la hipnosi té una aplicació realment més brillant i pràctica que és la del seu vessant clínic, és a dir, per curar o millorar malalties o les condicions físiques o mentals de les persones. Així per exemple, és molt coneguda l'aplicació de la hipnosi o la sofrologia (tècnica molt semblant però on no hi ha pèrdua de consciència) per a l'extracció de peces dentals sense dolor. També per tractar tot tipus de trastorns mentals i psicològics: fòbies, pors, traumes, depressió, angoixa, nerviosisme, estrès, eneuresis nocturna, timidesa, etc. Per exemple, s'ha vist la seva gran utilitat en dermatologia per curar pràcticament a l'instant berrugues, èczemes, i tot tipus d'erupcions cutànies. En definitiva, amb hipnosi són tractables qualsevol de les malalties trucades psicògenes o psicosomàtiques, és a dir, les que tenen un origen en un conflicte emocional o psíquic. En el camp de les addiccions, és d'un èxit notori per deixar el tabac, així com per tractar ludopaties, alcoholisme, etc. En aquest cas, la simple hipnotitzador, passa a ser hipnólogo o persona que utilitza la hipnosi amb un fi terapèutic.

HIPNOSIS I ELS SEUS GRAUS

L'hipnotitzador o el hipnólogo (si parlem del terapeuta), no són persones que tinguin un "poder" especial innat o adquirit per sotmetre a la seva voluntat als altres. Simplement apliquen unes tècniques que porten a l'induït fins a l'estat hipnòtic. Això passa progressivament passant d'un estat més lleuger o trànsit superficial en el qual el subjecte relaxa la musculatura del seu cos en general: és l'estat letàrgic. Posteriorment, quan la persona es relaxa més i el seu cos s'abandona podent arribar a un estat de rigidesa total, el que podem per exemple, indicar la persona entre dos punts de suport, com si fos una taula, arribem a l'estat catalèptic o trànsit mitjà. I finalment, el tràngol més profund que correspondria a l'estat somnambulisme en el qual l'individu és capaç d'obrir els ulls sense sortir del somni hipnòtic, acceptant totes les suggestions que li imposi l'hipnotitzador.


HIPNOSI I PARAPSICOLOGIA

La hipnosi en si, no és un estat "paranormal". No obstant això en estat hipnòtic és relativament fàcil produir fenòmens que són objecte d'estudi de la parapsicologia científica, que s'enquadren dins de l'estudi de la Percepció Extra Sensorial (PES). Així en hipnosi és relativament fàcil produir telepatia, és a dir, un hipnotitzat pot de manera relativament senzilla captar el que està pensant una persona concreta, independentment de que estigui prop oa milers de km. També és fàcil que l'hipnotitzat estableixi l'estat de salut o malaltia del seu propi organisme o el d'una altra persona. I molt curiosos són els casos de memòria estratè-cerebral en els que l'hipnotitzat pot recordar suposades vides passades i fins i tot parlar en idiomes que suposa no coneix; a aquest fenomen s'anomena xenoglosia. Al llarg de la història s'han conegut casos de subjectes que estat hipnòtic han tingut una inusual habilitat per predir el futur o reconèixer fets d'un passat remot i desconegut: precognitición o retrocognición respectivament. Per què passa això? Probablement perquè en estat d'hipnosi nostra ment actua sota uns paràmetres diferents dels que normalment entenem com a espai / temps.

LA HIPNOSI EN L'ACTUALITAT

Des de Mesmer han estat molts els que han investigat aquesta inquietant realitat que a vegades es surt fora dels esquemes de la ciència acadèmica. Molts han establert els seus propis models i variants d'aquesta tècnica. Així tenim recentment al nord-americà Dr Milton Erickson, que treballava amb els seus pacients utilitzant metàfores o formes determinades de parlar, per induir certes reaccions psico-emocionals que els curessin dels seus trastorns mentals, sense necessitat d'una hipnosi clàssica o que suposés la pèrdua de consciència del pacient. O per exemple el doctor valencià Antonio Escudero, que crida a la seva tècnica Noesiología o anestèsia psicològica, en la qual opera els seus pacients completament desperts i sense anestèsia química, arribant fins i tot a conversar amb ells durant la intervenció quirúrgica.


HIPNOSIS REGRESIVA

Un dels episodis més interessants d'aquesta tècnica, és l'anomenada hipnosi regressiva de la personalitat. Consisteix a "portar" cap enrere en el temps a una persona a reviurà o recordi fets del seu passat. Fins i tot podem arribar fins a un estadi prenatal o intra-uterí, és a dir, que recordarem les sensacions que teníem abans de néixer. Però fins i tot si al hipnotitzat se li suggereix que vagi encara més enllà, recordarà en molts casos suposades identitats anteriors. Fins i tot en alguns d'aquests casos parlarà en una llengua que no ha estudiat o conegut en la seva vida actual (el fenomen de la xenoglosia-que esmentàvem abans-), i normalment aquestes llengua arcaiques i amb formes antigues. ¿Reencarnació?, Connexió amb altres temps i altres consciències? qui sap ... seria tema prou extens parell un altre article. Qui subscriu ha investigat i comprovat que, efectivament, la hipnosi trenca els esquemes del que avui la psicologia científica (en general, la branca cognitiu-conductual) coneix com "ment" perquè precisament aquest concepte sigui tan ampli, que des de la ciència ens quedem curts al definir Hipnosis Barcelona Tratamiento
Sistematització de la psicoteràpia Ericksoniana


1. Noció de canvi terapèutic

- I! va definir la seva teràpia hipnòtica com un procés d'aprenentatge per al pacient.

Hi ha 2 supòsits que expliquen el canvi:

La ment icc és bona i busca la salut.

El icc conté solucions per als problemes, les quals poden ser portades al cc.

- L'objectiu de la psicoteràpia és la intregacion total de la personalitat, per això és important considerar cc i icc.

2. Orientació temporal de la teràpia

- Aquesta situada en el present i es dirigeix ​​cap al futur. La idea no és arreglar una idea passada immodificable si no canviar la percepció d'aquesta idea per així millorar el futur. Es canvia la interpretació del passat.

3. Procediments Diagnòstics

Es basa en els sgtes supòsits:

a) Les teories sobre les persones i el seu funcionament destorben al pacient. És millor prendre cada cas com particular així no es descuida la individualitat de les experiències, les reaccions i l'aprenentatge.

b) I! posseïa una visió pragmàtica de la vida és la personalitat de les persones. Totes les persones tenim aspectes de la nostra personalitat de treure a llum, però també la personalitat va canviant dia a dia.

c) Proporciona una nova forma de mirar als pacients i als seus problemes. No considera els pacient com fràgils i vulnerables, sinó que ells tenen la capacitat per modificar els seus problemes de forma activa.

Els procediments diagonosticos d'aquest enfocament es poden classificar en 2 nivells diferents:

a) Utilització de pautes diagnòstiques que reflecteixen l'estil individual de viure, sentir, comportar-se amb els clients. Aquests criteris serveixen a 3 propòsits grals:

- Per determ la manera com es lliurés la teràpia a cada pacient particular.

- Per a determinar de quina manera el pacient construeix la seva realitat.

- Alguns d'ells tb seran el tou de la teràpia, quan es presentin desbalanceados.

b) Obtenció d'informació respecte a com es manifesten els problemes en l'actualitat, amb especial èmfasi en les pautes involucrades en la seva manutenció.

- La teràpia ha de ser individualitzada i en ser efectuada a partir de les mateixes pautes disfuncionals del pacient és menys probable que es susciti el canvi.

4. Objectius de la teràpia

- Teràpia pragmàtica, orientada cap a metes. Client i T es posen d'acord en quines seran les metes.

a) Terapeuta estratègic no es deixa empresonar per cap model rígid d'interpretació.

- És impossible oferir una explicació absolutament veritable i definitiva de la realitat, perke la R aquesta determ pel punt de vista de l'observador.

b) La tasca del T no se centra en l'anàlisi profund, ni en la recerca de les causes del problema. D'tracta d'un saber com més que un saber perke.

c) noció de canvi terapèutic

- Els problemes humans poden resoldre mitjançant estratègies focals que trenquen el sistema circular de retroaccions que mantenen operant el problema.

- Cal "obligar" el pacient a sortir de la rigidesa de perspectiva.

d) Estratègies terapèutiques i processos de canvi.

- Idea central que l'actuació segueix en pensar. Aquest procés s'ha d'invertir, abans cal canviar l'obrar i després el pensar del pacient.


5. Durada de la Teràpia

- Breu (- 20 sessions)

- Freqüència des d'una vegada a la setmana o un cop al mes o quinzenal.

6. Relació Terapèutica

- Relació d'influència del comportament del client.

- El T s'adapta a l'enquadrament del seu client.

- El T crea un enfocament estratègic i assumeix la responsabilitat d'influir directament sobre les persones.

- Donar tasques terapèutiques per ser realitzades entre les sessions.

7. Rol del client

- Actiu

- Utilitza suggestions indirectes (la relació entre la suggestió del T i la resposta del subjecte són menys òbvies). Són suggestions més complexes ja que estan en funció de la individualitat del subjecte.

Trets bàsiques dels suggeriments stiones indirectes:

Permeten que es manifesta la individualitat del subjecte.

Involucren un nivell més icc de tots els processos d'aprenentatge.

Tendeixen a envoltar la crítica cc i per això són més efectives.

- Les suggestions indirectes exploren i faciliten que el sistema de repsuesta del pacient pugui realitzar-se en un nivell més autònom.

8. Concepció i maneig de la resistència terapèutica

- Formes de resistència: faltar a les sessions, no realitzar les tasques, discussió de les estratègies proposades.

- Els orígens de les resistències poden ser diversos, però es poden atribuir a les directives terapèutiques.

- Les resistències han de ser compreses, acceptades i fins i tot encoratjades per ajudar el client a envoltar les seves limitacions apreses.

- El grau de resistència ens indica el grau de indirección que donem utilitzar.

9. Eines bàsiques del terapeuta

- Qualsevol cosa que el pacient porti a la consulta és un part d'ell i del seu problema.

- Tècnica de "utilització terapèutica" disposició del T per respondre estratègicament a qualsevol a tots els aspectes del pacient o l'ambient.

Per poder fer això el T ha de tenir les sgtes habilitats:

a) Flexibilitat Que el T adapti els seus comportaments als del client.

b) Desenvolupament de la capac d'Observació Així avaluar senyals mínimes que enviï el client.

10. Modalitat de la Teràpia

- Enfocament, els principis bàsics lliuren pauta de treball per al terapeuta, més que un conjunt de tècniques rígides.

- La versatilitat de l'enfocament permet que sigui utilitzat en la psicoteràpia individual, la teràpia de parella i la teràpia familiar estratègica.

11. Tècniques

- Utilitza estratègies terapèutiques per ser utilitzades en la sessió de teràpia, i fora de la sessió, entre sessions. Aquestes tècniques poden ser hipnòtiques o no hipnòtiques.

Utilitzades en la sessió:

Trance hipnòtic formal

Hipnosi no formal

Ús d'analogies

Reenquadrament

Estratègies com encoratjar la resistència, advertir respecte als perills de la milloria i prescripció de recaigudes.

Utilitzades entre les sessions:

a) Tasques paradoxals

b) Tasques per construir habilitats

c) Tasques de funció ambigua

12. Criteris de finalització de la teràpia

- Quan s'assoleixen les metes acordades.

13. Critiques a l'enfocament

a) És un enfocament que promou la manipulació dels clients.

b) És un enfocament superficial.

c) És un enfocament no investigable.
Tratamiento con Hipnosis Barcelona
Mecanisme Psíquic dels fenòmens histèrics

(Freud i Breuer 1893)

Freud es va preguntar pels símptomes histèrics, com era el seu gènesi, la causa, arribo a la conclusió que el seu origen està en l'àmbit de la vida psíquica i no en l'orgànic. El símptoma histèric té a veure amb vivències que al pacient li resulten desagradables comentar i que en realitat no recorda. El pacient no sap quina és la causa del símptoma o de la seva malaltia, no veu el nexe causal entre el fenomen ocasionador i el fenomen patològic .

Perquè pugui recordar, cal la hipnosi, en aquest estat es desperten els records i s'evidencia el nexe causal.

Freud fa referència a Charcot respecte a l'assumpte de les paràlisis histèriques traumàtiques i es pregunta pel trauma. El trauma és d'ordre greu, connexió amb representació del perill mortal, amenaça per al subjecte, però no cessa l'activitat psíquica i té relació amb una part del cos. Amb aquest trauma es produeix el fenomen de la paràlisi.

Com s'explica la connexió del trauma amb la paràlisi?

Per això Freud s'aplica la hipòtesi de Charcot, utilitzant la hipnosi: "La via de la hipnosi per suggestió produeix paràlisi d'una part del cos". Hi ha una suggestió verbal que produeix un símptoma i d'altra banda hi ha un símptoma, és a dir, la paràlisi és produïda per la hipnosi i pel trauma (hipòtesi de Charcot). La suggestió verbal i el trauma obeeixen a una representació semblant. Al trauma ocorre també una representació semblant al que passa a propòsit de la suggestió verbal.

Com es van emmalaltir els pacients?

Freud s'adona que certs pacients no sabien el perquè de la seva malaltia, hi havia una certa resistència. Sembla que per mitjà de la hipnosi dels pacients recorden l'origen dels símptomes, el record torna i es fa present en aquest moment. Freud estableix una hipòtesi a propòsit dels records: "Després del símptoma havia una vivència tenyida d'afecte, la qual pretenia entendre el símptoma"

Es fa una analogia entre paràlisi comuns i paràlisi traumàtiques, a les P. Comuns hi ha una sèrie de successos plens d'afecte que provoquen el símptoma, a les P. Traumàtiques és un gran esdeveniment que provoca el trauma o el símptoma. El comú d'ambdues paràlisi és el terror d'afecte, que fa que s'instal · li el trauma en el psíquic (trauma psíquic).

Charcot diu que hi ha un gran trauma o succés que provoca paràlisi i Freud diu que ambdues paràlisi obeeixen a un trauma psíquic, en ambdues està present el perill i l'amenaça de mort, la diferència és que en les paràlisi traumàtiques hi ha un sol succés fort i a les comunes hi ha diversos successos, la diferència està en la causa del símptoma no al símptoma mateix.

Quin és el nexe entre trauma psíquic i símptoma?

De vegades aquest nexe es dóna per mitjà d'una referència simbòlica, el llenguatge pot ser un pont, és a dir, una paraula serveix com a pont entre trauma i símptoma, per exemple la paraula braç, l'efecte és provocar una paràlisi. La representació queda aïllada però carregada d'afecte que cau al cos.

A la recerca del nexe i l'origen del símptoma hi ha efectes de tipus terapèutic, la qual cosa té a veure amb el recordar i parlar. El pacient recordava i parlava el recordat, ambdues coses tenien efecte terapèutic. Freud s'adona que els records estaven carregats d'afecte (energia), càrrega afectiva.

Es pregunta per què els records segueixen aquí amb aquest afecte i per què no s'obliden amb el temps o desapareixen. Els records no es recorden, només tornen al present per la hipnosi, no estan accessibles però encara hi són, un cop alliberat l'afecte (energia) el símptoma desapareix.

Freud fa referència a la mecànica de l'Aparell Psíquic en termes de l'energia. Dos principis:

Principi de Constància Quantitat Poca Energia

Molta Energia

Principi de Plaer Qualitat Plaer

Desplaer

Perquè aparell psíquic funcioni bé ha de tenir la mínima energia constant: principi de constància. Un alt suma de càrrega energètica provoca desplaer: principi de plaer, quan hi ha una descàrrega de l'energia existeix plaer.

Freud escoltava als pacients que tenien diversos successos que li provoquen el símptoma de paràlisi traumàtiques. Els records estan carregats d'afecte (energia) i com l'afecte no és alliberat, aquests records no s'obliden, encara hi són. Per alliberar l'energia podria ser per l'acció motriu (enganxar), paraula (insult), processament associatiu, si no es produeix cap d'aquests tres mecanismes hi ha una permanència del record, trauma i símptoma.

El Descobriment del Inconscient

(Octave Mannoni)

L'arsenal terapèutic de Freud al principi era la electroteràpia (electricitat) i hipnotisme. Charcot utilitzo la hipnosi i li va donar resultats però no es preocupava del terapèutic.

Breuer no ocupació la suggestió (que ocupació 1 Freud), els símptomes del seu pacient Anna O desapareixien quan ella mateixa trobava (sota hipnosi) l'origen o explicació, Breuer deixava que el seu pacient estiguera lliurement, ella dirigia el tractament.

La hipòtesi que, segons Breuer, semblava explicar els fets clínics, caracteritzava a la histèria per la retenció d'alguns records. Com aquesta retenció era similar a l'amnèsia posthipnotica, Breuer va donar el nom d'Estats Hipnoides als moments de Consciència en què les idees no s'associen, romanen aïllats i impressionen com una retenció histèrica. Darrere de cada símptoma es podia sospitar un record retingut; fent accedir a la Cc s'eliminava el símptoma i així es podia tractar un símptoma a continuació d'un altre.

Breuer va cridar a aquest mètode Catarsi assimilant a una purgació i la seva pacient Anna O a la Neteja de Xemeneia.

Teoria Freudiana de la Defensa Repressió: es tracta de coses que el malalt voldria oblidar i que intencionalment mantenir allunyats, reprimits, fora del seu pensament conscient. L'essencial és que l'estat separat (hipnoide o reprimit) ha de tornar a la Cc provocant una descàrrega afectiva (abreacción) com si hagués trobat la solució d'un problema o eliminant un cos estrany.

La funció de l'Aparell Psíquic és la de descarregar les excitacions per mantenir-les al nivell més baix possible (principi de constància).

Freud explica la repressió com que voluntàriament el subjecte intenta desempallegar d'una idea incompatible, la idea no s'elimina, és llançada a la inconsciència, l'aïlla psíquicament. L'existència d'un Icc només pot ser presumit.

El mètode catàrtic és el precursor immediat de la psicoanàlisi, és el nucli de la psicoanàlisi.

Amb els estudis sobre la histèria s'abandona la hipnosi i la suggestió, i s'origina el descobriment del mètode de l'Associació Lliure.

La idea de la sexualitat infantil no era accessible mentre regnés la teoria del trauma. Aquesta teoria s'enuncia: "En la seva infància, els neuròtics van ser traumatitzats per temptatives reals de seducció sexual, a una edat en què la seva sexualitat encara no havia despertat, en la pubertat, el despertar de la sexualitat torna patogen el record del trauma. Serà necessari el descobriment del Èdip per eliminar aquesta construcció teòrica, però es reconeix clínicament que els records incompatibles que formen el nucli de la repressió són els records sexuals.

Segons Breuer aquest problema de sexualitat no es presentava en la seva pacient i no tenia res a veure amb la histèria.

El complex d'Èdip té a veure amb el trauma que constituïa la seducció d'un nen per un adult. Aquest trauma era l'element essencial de l'etiologia de la histèria. S'ha vist com el record reprimit del trauma es feia patogen en la pubertat (la neurosi tenia el seu origen en la infància i justificava el seu caràcter sexual, però així s'evitava la noció desagradable d'una sexualitat infantil). Freud havia extret aquesta hipòtesi etiològica dels seus casos, és la resistència que el protegia del coneixement dels desitjos edípics inconscients.

Però Freud es va adonar del caràcter fantasiós de les seduccions dels histèrics adults relaten haver patit en la seva infància. Tot sembla enfonsar: la seva teoria de la histèria no se sosté. Intenta salvar alguna cosa: les fantasies es relacionen amb coses que el nen ha sentit en algun moment, i el sentit comprèn només més tard. Així la innocència torna a ser preservada, el record es fa patogen en la pubertat.

El Mal de La Histèria

(JD Nasio)

Les Causes de la Histèria

L'origen de la Histèria és l'empremta psíquica d'un trauma

Primera teoria Freudiana: "La neurosi histèrica i qualsevol neurosi és provocada per l'acció patògena d'una representació psíquica no conscient i carregada d'afecte o suma energètic"

Freud tom de Charcot i Janet la idea que la histèria és una malaltia per representació, però després es va apartar d'ella introduint modificacions com considerar la idea paràsita generadora del símptoma histèric, com una idea de contingut essencialment sexual. L'aparició d'una representació sexual és Icc i culmina amb l'aparició d'un símptoma histèric en el pacient. Després canvia d'opinió i es queda amb la idea que el malalt histèric va patir en la seva infància una experiència traumàtica. El nen va ser víctima impotent d'una seducció sexual provinent d'un adult. El nen, immadur no ha tingut temps per comprendre el que li passa ni per experimentar l'angoixa. La violència del trauma consisteix en el sorgiment de molt afecte sexual, no sentit a la CC, rebut Icc%.

Trauma: massa afecte Icc en absència de l'angoixa necessària que, en produir l'incident, hagués permès al Jo del nen suporta la tensió excessiva. Si hi va haver trauma va ser perquè l'angoixa que va haver d'haver sorgit mancat.

L'excés d'afecte romandrà aquí generant els futurs símptomes histèrics. hi ha un excés d'afecte sexual que és equivalent a un orgasme Icc en un ésser immadur, llavors el trauma ja no és un esdeveniment extern, sinó un violent desajust ubicat al Jo.

Però el trauma psíquic no és només un excés de tensió errant, és també una imatge sobreactivada per l'acumulació de l'abundància d'energia sexual. La petjada psíquica del trauma o representació intolerable comprèn dos elements Icc: una sobrecàrrega d'afecte una imatge sobreactivada.

La imatge Icc del cos és la que es desconnecta del cos que va estar en joc en l'escena traumàtica i altament investida per una càrrega sexual, un detall, una postura del cos de l'adult seductor o del nen seduït; poden constituir el contingut imaginari de la representació inscrita al Icc i sobre la qual ha de fixar l'excés de l'afecte sexual. La imatge altament investida d'afecte, aïllat, penosa per el Jo és considerada la font del símptoma histèric i la de qualsevol símptoma neuròtic.

"La causa de la histèria no és un accident mecànic exterior i datable en la història del pacient, sinó l'empremta psíquica sobreinvestida d'afecte, el que opera no és el fet de la seducció, sinó la representació psíquica que és una petjada viva."

La Histèria és provocada per una defensa inadequada del jo: La Repressió.

Segons Freud, la neurosi histèrica és provocada per la impossibilitat del Jo per neutralitzar la vivència intolerable (paràsit) que és la representació sexual.

Reprimir: aïllar, es reprimeix o s'aïlla o s'allunya és la representació, així el Jo conservés un traumatisme psíquic intern.

La raó essencial de la histèria és el conflicte entre una representació portadora d'un excés d'afecte i una defensa desafortunada, la repressió. La repressió és una defensa inadequada i tan dolenta per al jo com la representació a la qual pretén neutralitzar.

El paper de la defensa en l'etiologia de la histèria va ser tan important per a Freud que la va cridar "Histèria de defensa"

Falta la part de la pàgina 30 i 31.

El patiment del símptoma de conversió és l'equivalent d'una satisfacció masturbatòria.


Conversió.

El tercer desenllaç de la lluita amb la repressió consisteix en la transformació de la càrrega sexual excessiva en influx nerviós igualment excessiu que, actuant com excitant o com a inhibidor provoca un patiment somàtic o símptoma en el cos.

La conversió és, del punt de vista econòmic, la transformació d'un excés constant d'energia que passa de l'estat psíquic a l'estat somàtic. Això es descriu com la sobrecàrrega energètica es deixa anar de la representació intolerable, conserva la seva naturalesa d'excés i ressorgeix transformada en sofriment corporal en forma d'hipersensibilitat dolorosa o en forma d'inhibició sensorial o motriu. El patiment d'un símptoma somàtic és una energia equivalent a l'energia d'excitació del trauma inicial, excés d'afecte sexual que es compara amb un orgasme.

Vòmits atípics, crisi de plors, afonia (mutisme), paràlisi histèrica de la marxa, són una manera irregular i neuròtica que es val l'histèric per viure la seva sexualitat infantil. Els símptomes de conversió s'han de tenir per equivalents corporals de satisfaccions masturbatòries infantils.

Freud substitueix la histèria de defensa per la "Histèria de conversió"

L'elecció d'òrgan, seient de la conversió


L'excés constant d'energia es transforma i passa de l'estat psíquic a somàtic, busca la seva sortida al cos i invieste un òrgan, el qual pateix el patir (paràlisi d'un braç per exemple). La regió del cos afectada pel símptoma de conversió és l'aconseguida pel trauma i pas a constituir una imatge determinada.

Part del cos percebuda en l'escena traumàtica (braç) imatge Icc d'un braç paràlisi conversor del braç.

La zona corporal percebuda en l'ocasió del trauma pot pertànyer al nen o l'adult seductor o bé a un testimoni de l'escena. L'important no és saber a qui pertany el cos, sinó la part del cos percebut pel nen més intensament en el moment del trauma.

La conversió és una mala solució perquè no es resol la dificultat principal causant de la histèria. Hi ha una altra manera, començar de nou i distribuir l'excés en diverses representacions, disseminar i desactivar mitjançant l'escolta del psicoanalista.

El símptoma de conversió desapareix si cobra un valor simbòlic, el que produeix l'escolta del psicoanalista.


L'escolta i la interpretació del psicoanalista funcionen com jo simbòlic, és a dir, com a conjunt de representacions. És un jo capaç d'acollir la representació inconciliable que el jo histèric reprimeix i de neutralitzar la sobrecàrrega, distribuint entre el conjunt de les seves pròpies representacions.

L'escolta de l'analista integra i dissipa el que l'histèric reprimeix i centra, així el subjecte es cura del inconciliable i el símptoma de conversió desapareix. Un símptoma conversivo desapareix si cobra el valor simbòlic que l'escolta i la interpretació del psicoanalista li confereixen, això significa que la representació inconciliable va poder ser integrada en el sistema de representacions de l'escolta analítica, i que la seva sobrecàrrega va poder ser disseminada. L'escolta analítica actua tant en el registre energètic com en el simbòlic.

Perquè un símptoma conversivo obtingui significació simbòlica i desaparegui, ha de complir una condició: que sigui dit pel pacient i recollit per una escolta generadora d'un sentit nou i no una escolta que reveli un sentit ocult. A més l'escolta ha de ser transferencial, que el terapeuta vulgui entrar en psique del pacient, si ho aconsegueix el psicoanalista dirà la interpretació o la fa sorgir indirectament en la paraula del analitzat.

Alliberada la sobrecàrrega i igualada amb altres representacions, la representació inconciliable i ara aplacada podrà tornar a integrar-se al jo que l'havia aïllat o reprimit.

L'escolta analítica funciona com reemplaçament entre un jo malalt que reprimeix i un jo nou abans histèric que ara accepta.

Estructuralment, el conjunt de representacions que reprimeix jo histèric, el conjunt de representacions que acull jo simbòlic o l'escolta psicoanalítica i el conjunt de representacions d'un jo nou que ara accepta, constitueixen dins de la transferència, tres conjunts que es superposen i es funden en una sola i mateixa estructura anomenat El Icc.


Segona teoria de Freud: L'origen de la histèria és un fantasma Icc


Segons Freud l'origen de la histèria és un fantasma Icc, no una representació (canvi d'idea respecte as 1 ª teoria). I el que es converteix és una angoixa fantasmàtica, no una sobrecàrrega de la representació.

Per explicar l'aparició d'un símptoma de conversió, ja no cal descobrir un esdeveniment traumàtic real en la història del pacient. La representació penosa no necessita sorgir d'una remota seducció sexual comesa per un adult.

Per Freud Trauma ja no es refereix essencialment a la idea d'un esdeveniment exterior, sinó que designa un esdeveniment psíquic carregat d'afecte, centrat al voltant d'una regió erògena del cos i consistent en la ficció d'una escena traumàtica anomenada FANTASMA. Això no vol dir que tots els traumes siguin fantasmes, pot ser que en, els nens hi hagi un trauma real provocat per agents exteriors. Però tots els traumes, siguin reals o psíquics, s'inscriuen en la vida dels fantasmes.

En el focus del fantasma està el lloc erogen, brolla una sexualitat excessiva, no genital (autoeròtica), sotmesa automàticament a la pressió de la repressió. La sexualitat infantil neix sempre malament, ja que és sempre enorme i extrema. Això va ser el que va fer abandonar a Freud la teoria del trauma real com a origen de la histèria.

La primera teoria de Freud deia que l'incident traumàtic real de la histèria consistia en l'acció perversa d'un adult sobre un nen, això va donar una bolcada total: el propi cos erogen del nen produeix l'esdeveniment psíquic, ja que és focus d'una sexualitat plena , seient del desig, desig que algun dia podria fer.

La causa principal de la histèria rau en l'activitat Icc d'una representació sobreinvestida i el seu contingut ja no es redueix a la imatge delimitada d'una part del cos (1 ª teoria), sinó que es desplega responent el fantasma. Aquest fantasma és tan Icc i aquesta tan sotmès a la repressió com la representació intolerable de la 1 ª teoria, i també és portador d'un excés insuportable d'afecte, excés que ara es diu angoixa. Angoixa que, en desbaratar l'acció de repressió, trobés es que ofereix aquest trastorn del cos.
Hipnosis hipnologo hipnotizador tratamiento curar